El meu tot (Català)

Ets com un petit pardal que vola lliure pel cel blau i que descendeix per menjar les molles de pa que han deixat al peu de l’escala. La teva delicadesa, a l’igual que un brot de safrà, a l’espera de desprendre allò que s’ha vetllat, amb un valor incalculable i conegut com l’or roig. Tot i la fragilitat d’una fulla tremolant a l’hivern, ets valenta i constant com el salmó que remunta el riu per aigües térboles, remolins i cascades per així arribar al lloc d’on vas venir. La bellesa que irradies es com la rosa en la seva germinació i màxim esplendor, amb un aroma dolç pero intens, d’un vermell viu, com els llavis dels quals tant pressumeixes, i espines fines, encara que amb una tija robusta i forta.

Et guies per la llum d’origen celestial, a la que amb la teva fe t’hi aferres amb amor i esperança. Hi veus un final ple d’harmonia i reconciliació. Tot i així, per mi, tu ets la llum que ha il·luminat el camí, l’espurna incandescent de la que tant he après i que tant m’agrada observar, perquè jo, tot i els obstacles, també vull il·luminar.