El meu amic: River (Català)

Notava que la primavera s’estava apropant, ja es podien escoltar els primers càntics dels ocells de bon matí. Les flors brotaven desplegant un llençol de colors pels carrers, provocant esbossos de sorpresa y somriures entre les persones que passejaven per aquells indrets. Semblava com si tot comencés de nou, encara que per mi significava que el curs estava arribant al final, desitjant d’aquesta manera les vacances d’estiu. I és que el camí que havia de recórrer dia rere dia es feia molt llarg, sobretot a l’hivern. A més a més, amb prou feines portava dos mesos a l’institut i encara no havia fet amigues, tenia la sensació que, com sempre, no encaixava. Amb el bon temps aprofitava la tornada per apropar-me al riu que passava just pel costat del poble, i aquest dia no seria menys.

Vaig arribar al parc i em vaig asseure a la vora del riu mentre tirava pedres a l’aigua. M’agradava escoltar la fluïdesa i el xipolleig quan una pedra desapareixia entre les corrents. Vaig tancar els ulls i vaig intentar imaginar-me que em trobava lluny, molt lluny, en un lloc fantàstic on em podia refugiar. La brisa em va acariciar el cabell curt, fent que s’ericés la pell quan em va acaronar la nuca, no vaig poder contenir un lleu somriure provocat pel pessigolleig. Tot i així, el que va fer que obrís els ulls de bat a bat va ser el miol d’un gat. Era molt agut, així que deuria ser alguna cria. Encuriosida, em vaig aixecar, em vaig espolsar la faldilla y vaig seguir el so, fins que entre els matolls vaig veure com un gatet gris, amb prou feines de tres mesos, que estava deambulant sol. Mirava al seu voltant, semblava perdut i confús. No vaig poder evitar que una llàgrima regalimés pel rostre al veure l’animal tan indefens. Vaig mirar al voltant per comprovar que la seva mare i germans no estiguessin a la vora, encara que va ser tot un fracàs, estava sol. No vaig dubtar ni dos segons que el vaig agafar donant-li calor entre les mans.

Vaig notar com tremolava, es va arraulir com si fos un bola de pèl grisa. Li vaig acariciar dolçament el llom varies vegades i li vaig deixar ensumar la mà perquè s’hi familiaritzés. Encara amb la seva inseguretat, vaig tornar a casa. A l’arribar quasi que no vaig saludar a ningú i me’n vaig anar directa a l’habitació, on el vaig deixar al terra. En aquell mateix instant es va abalançar a la muntanya de peluixos que hi havia en un racó, volia jugar amb ells. De pressa el vaig apartar d’allí i els vaig guardar com vaig poder a l’armari atapeït de roba.

- Queda’t quiet mentre vaig a buscar alguna cosa per menjar i beure -vaig dir preocupada per les destrosses que podria ocasionar durant la meva absència.

Vaig sortir ràpid de l’habitació deixant la porta tancada, vaig baixar les escales amb sigil i abans d’entrar a la cuina em vaig assegurar que no hi havia ningú. Vaig sospirar i vaig anar directa a la nevera, on vaig agafar un parell de talls de pernil de gall d’indi i vaig omplir un bol amb aigua. Després, amb molt de compte, vaig tornar a l’habitació fent malabarismes perquè no se’m caigués res e intentant ser tant silenciosa com pogués. Notava com les palpitacions eren més accelerades i fins que no vaig arribar i vaig tancar la porta, no vaig fer un sospir alleujada.

Vaig mirar per tots els cantons, no veia el gat per enlloc i em temia el pitjor. Vaig començar a cridar-lo utilitzant diferents noms, el que em va portar a pensar que encara no en tenia cap.

- Ja ho sé! -vaig exclamar amb els ulls ben oberts- River, on ets?

Vaig decidir posar-li aquest nom en honor al nostre trobament fortuït al costat del riu. Vaig treure el cap per sota del llit i el vaig trobar llepant-se el cos, així que li vaig acostar els talls de gall d’indi trossejats i el bol d’aigua. Volia deixar-li el seu espai, per això em vaig apartar i em vaig estirar al llit.

Al cap d’uns minuts, va sortir mirant al seu voltant, quan va fixar la seva mirada creuant-se amb la meva es va quedar quiet, a l’espera. Vaig dibuixar un somriure al rostre i li vaig allargar la mà. Encuriosit, va començar a ensumar i es va anar acostant a poc a poc fins que d’un salt es va posar al meu costat. Vaig escoltar el seu ronc mentre dibuixava esses amb el seu cap sota el palmell de la mà. Em vaig estirar, relaxada, i es va posar al damunt de la panxa, on es va aposentar còmodament enroscat, fent un altre cop aquella forma de boleta girs. Havia fet un amic.